Va de contes, de mútues i lleteres

**Para leer el cuento en castellano: Va de cuentos, de mútuas y de lecheras

Vull inaugurar el blog d’una forma especial. Amb un conte. Una versió diferent del conte de la lletera que em permetrà respondre una de les preguntes que més em feu:

-Treballes amb alguna mútua?

I com no pot ser d’una altre manera tot conte ha de començar amb un:

Vet aquí una vegada…

…una fisioterapeuta que anava amb bicicleta a treballar.

La fisioterapeuta sortia cada matí casa seva en un poble petit, d’allà on Jesús Crist va perdre l’espardenya, per anar a la ciutat a treballar.

Aquell dia es va despertar com cada matí rumiant que havia de canviar de feina. Que no havia estudiat tants anys per treballar d’aquella manera i per guanyar quatre calerons.

I tot plegat, trencant el fil dels seus pensaments, es va aturar. No podia creure el que veia! En un arbre del camí hi havia un xec al portador enganxat amb una xinxeta. S’hi apropà i hi va veure escrita una xifra de quatre zeros! La nostra protagonista saltà d’alegria!

“Serà una broma?” Pensà la fisioterapeuta.

Va agafar el xec i va decidir anar caminant cap a la ciutat amb una mà a la bicicleta i l’altre jugant amb aquell paperet que tant valor tenia.

“Amb aquests diners compraré el local aquell que fa tant de temps que em miro. I un cop adequat, obriré un centre de fisioteràpia molt especial. Com que necessitaré de nou calerons, hauré de fer venir gent al centre. Aniré a parlar amb les mútues i que m’enviïn pacients i així cobriré gastos i aquesta gent em portarà més gent i ompliré l’agenda”

Però aleshores recordà les factures que havia vist dels seus actuals gerents. La que més pagava, Aseflon, pagava 11,93€. I es clar, li haurà de restar el 15% d’IRPF, i pagar autònoms i…

“Així doncs, al principi hauré de tenir 3 persones a la vegada per complir mínims, o bé fer que els pacients firmin 3 sessions cada cop, o bé potser fer que els que vinguin de particular paguin les sessions a 100 euros o bé…

La lletera, vull dir, fisioterapeuta, va quedar plantada al mig del camí. Va mirar l’infinit i es va adonar que així no faria realitat el seu somni, no estava pensant en la persona, estava pensant en la seva butxaca, que potser havia de pensar en la seva butxaca i cobrir gastos i tenir un sou digne però sense que això afectés la salut de les persones que la anirien a veure. Que potser hauria de picar més pedra. Que…

I tot d’un plegat, una bafarada d’aire es va endur el xec que va desaparèixer més enllà de la seva vista. I amb ell, el que podria haver sigut l’inici del somni de la nostra protagonista.

No obstant això, va agafar la bicicleta i va anar a treballar, convençuda que un dia aconseguiria fer realitat treballar per si mateixa, pensant en la persona i passant pel camí difíci

l, lluny de mútues.

La fisioterapeuta/lletera i jo tenim tant d’igual com de diferents i es una faula que s’assembla al meu cas en alguna pinzellada.

Decidir dir que no a temptejar la possibilitat de treballar per mútues és personal i entenc perfectament perquè altres companys ho fan. I entenc també molt bé que com usuaris de mútues vulgueu fer ús del seu servei.

Comparteixo la meva visió perquè compreneu  perquè vaig decidir que no. El dia de demà, si els preus de les mútues són dignes co

rretgiré les paraules d’avui.

Per més informació us recomano veure l’ estudi que es va realitzar des del col·legi de fisioterapeutes.

Com a usuaris que pagueu mútues us convido a exigir

un servei digne per part del centre i com a fisioterapeutes un preu noble per la nostra feina i professió.

Moltes gràcies per la teva atenció!

*Imatge de: Designed by Freepik http://www.freepik.es/vector-gratis/mujer-de-negocios-intentando-atrapar-dinero_902039.htm

No oblidis que et pots subscriure al nostre Newsletter per estar al dia!

Leave a reply