Quan la fisioteràpia es converteix en conversa, per Gabriel Liesa

El passat 9 de setembre, de la mà de Gabriel Liesa, va passar allò que tantes vegades havia imaginat a Cal Moure’S,
es va fer realitat el Cafè-Tertúlia que havia plantejat. Un format una mica diferent, hipotetitzant que en conversa, amb un cafè pel mig, els dubtes i la informació flueix millor.

Han passat 4 dies i encara somric. Mil gràcies a tots per fer-lo possible!

Que us en parli jo no té gaire sentit per això he convidat a un dels protagonistes, en Gabriel Liesa en la figura de l’expert perquè faci l’entrada següent. He de confesar que l’he llegit i m’he emocionat.

Espero que la gaudiu tant com jo ho he fet.

 

Fa un temps que en el col·lectiu de fisioteràpia es parla i molt de quina és la millor teràpia: si teràpia manual, si exercici físic, si punció seca, electroestimulació, mètodes científics o mètodes més qualitatius o basats en les experiències dels pacients i professionals. Una roda sense fi.

Dissabte passat vaig tenir el privilegi, sí privilegi, de viure en directe una altre modalitat/tècnica/mètode de fisioteràpia: la conversa.

Imagineu-vos la situació: un centre de fisioteràpia preparat per fer una xerrada i després fer-la petar. Un fisioterapeuta nerviós com un flam que estrena un format anomenat cafè-tertúlia parlant de fragilitat. I rodejat de diverses persones de totes edats i situacions, tots amb un cor aventurer de provar coses noves.

Resultat: una xerrada d’uns 20 minuts seguida d’una conversa de més d’una hora, on tothom pensava, escoltava, proposava, preguntava, responia…pur aprenentatge en directe.

Com bé suposeu, era jo el fisioterapeuta nerviós. I mai hagués dit que aprendria tant amb les persones que m’envoltaven i que amb la conversa que vam mantenir, es van resoldre molts dubtes, aparegueren nous reptes, s’aclarien conceptes, es posaven en dubte d’altres i mica en mica anàvem fent que la fisioteràpia, sí la fisioteràpia, prenia més forma que mai.

Els savis diuen que tenim dos orelles i una boca perquè cal escoltar el doble del que es diu. I puc donar fer que el dissabte, la conversa del dissabte, ho va fer palès.

Escoltar una persona de més de 80 anys parlar sobre la seva visió de la fragilitat, de com ho sent i què en pensa no té preu.

Escoltar com un fill parla de la situació de la seva mare, el seu entorn, el seu estat de salut et fa veure de primera mà la importància de l’atenció centrada en la persona, l’atenció bio-psico-social.

I tot això gràcies a una conversa…a una cosa tan senzilla, i sovint tant difícil de dur a terme, com una conversa.

I evidentment gràcies a la Irene. La visió de l’atenció de fisioteràpia, el concepte del seu centre, es pur atenció centrada en la persona i per la persona. Ja t’ho he dit diverses vegades, i tot així una més, mil gràcies!

Si teniu la sort com jo que la Irene us proposi fer una cafè-tertúlia digueu que sí. Això sí que no té preu.

Gabriel Liesa

 

Cafè-tertúlia amb Gabriel Liesa, Fragilitat

Leave a reply