6 Professionals sanitaris que valen la pena seguir al món 2.0

Benvolguts/ benvolgudes:

Haig de confessar que tan de bó no fos necessari publicar aquesta entrada. Tant de bó me l’ha poguès estalviar. Però no és el cas.

No clavaré el dit index a culpables, perquè segurament no només hi ha un.

De temps cap aquí, mirant xarxes socials, mirant productes als supermercats, escoltant converses… Tot sembla portar que som una espècie malalta, ja des d’inici, se’ns ha d’estimular per fer allò que naturalment ja farem, se’ns ha de tractar per si de cas,… Se’ns ha oblidat que som persones i que en ocasions patim patologies. Tot ens ho venen com que la condemna és nèixer per estar malalts i que hem de fer un munt de coses per evitar-ho o per ser supersans.

Em permetreu donar un cop de puny sobre la taula. Ni nèixer, ni crèixer, ni envellir, ni morir és enmalaltir. Clar que podem enmalaltir al llarg de la vida o inclòs morir d’una malaltia. Però hi ha tants estímuls aterrirors: si no fas això o fas això altre tindràs dolor, això que tens et portarà cap aquí… que se’ns oblida els més important, viure i la naturalitat de les coses. I quan em refereixo a naturalitat no em refereixo a la perfecció [No enmalaltir mai, pesar X, tenir un CI tal, etc.] Em refereixo a totes aquelles coses que no cal medicalitzar ni tractar. A aquelles coses que comporten el sols fet de nèixer i viure.

Per tant, entre tanta infoxicació (excès d’informació a internet) us he escollit un perfils que per mi són aire fresc, que per anar bé no haurien d’existir, però actualment calen que hi siguin, per recordar-nos a tots que hi ha molt de mite per les xarxes i que lo natural no es tracta.

 

 

El dolor és una sensació desagradable en el nostre cos que ens fa voler parar o canviar el nostre comportament. L. Moseley

 

  • Arturo Goicoechea Uriarte, metge i neuròleg.  Educar sobre el dolor no és feina fàcil i Arturo Goicoechea és un referent. En el seu blog hi trobareu entrades amb un gran valor informatiu, inclòs terapèutic. No us el deixeuu perdre si us han diagnosticat fibromiàliga o migranya. El trobareu a la seva web , a la seva pàgina de facebook i al twitter .

  • Samuel Gil Gracia, fisioterapeuta i tècnic en radiologia. Fa anys que Samuel Gil fa servir el seu blog per apropar als seus pacients informació tranquilitzadora i útil. El fet de ser tècnic en radiologia i un amant de l’evidència científica el complementa perfectament per desmitificar relacions entre proves complementàries i dolor.  El trobareu a la seva nova web, al seu canal de youtube, a la seva pàgina de facebook, a twitter i al seu blog. I a més en Samuel va venir a Cal Moure’S a un dels cafès-tertúlia a desmitificar la relació entre dolor i hernies discals. Podeu veure-la aquí

 

  •  Jorge Rodríguez Palomino, fisioterapeuta. La major part dels seguidors de Jorge no el coneixen pel seu nom sino per lafisioterapia.net. En Jorge és un gran divulgador de la fisioteràpia, de la normalitat. Té vídeos molt educatius i infografies molt interessants que us podreu descarregar. A més, el seu blog està ple de píndoles informatives. El trobareu a la seva web , facebook, twitter, youtube i instagram. 

 

  • Fernando Fabiani, metge de família, autor de Vengo sin Cita. Fernando és el metge de família que voldria per mi i per tots els meus pacients. El seu sentit de l’humor múltiplica per mil la seva capacitat de compartir informació carregada de valor. Escriu en el seu blog però a més jo no em perdria els seu vídeos curtets, apassionats i esporàdics que comparteix a les xarxes socials com facebook  i twitter.

 

  • Alberto Soler, psicòleg. Com a estudiant de psicologia que sóc, em declaro fan d’aquest senyor. No només desmitifica què és la psicologia (que ja us avanço que no no existeix una sola psicologia, sinó que són diverses) sinó que té el do de parlar de deixar clar que la normalitat del comportament (especialment en nens) té molts matisos i que els matisos no són patologics. A més, si teniu el goig de llegir el seu llibre (sigueu pares o no), és tota una oda a la normalitat, una eina per baixar l’estat d’alarma, una píndola tranquilitzadora. El podeu seguir a facebook, twitter, al blog i al seu canal de youtube

  • Oscar Macho Pérez. Metge geriatra. Oscar és el geriatra que com a defensora de la normalitat del envellir voldria al meu costat, i el tipus de metge que voldria el dia de demà quan sigui gran. És qui escriu i respecta la persona, potser és l’excepció i hauria de ser la regla. Té un blog meravellós, que et convida a pensar i reflexionar. I potser no puc ser objectiva, perquè el mateix Oscar em va convidar a escriure en el seu blog . El blog, convida a reflexionar sobre la geriatria, i tal com indica el seu subtítol, a disfrutar-la. Encarada cap a professionals, a cap persona que no estigui dins el món sanitari se li passaran per alt les píndoles informatives que destila.

En ocasions em pregunten que hi trec d’informar? No t’estàs tirant pedres al teu terrat? Si no hi hagués malalts tu no tindries feina.

Hi ha diversos motius. Feina no em faltarà, perquè enmalaltir és natural i com a fisioterapeuta tenim una eina molt bona, és que en molts casos amb fisioteràpia allò durarà 20 dies i sense 20 dies també, però aquests 20 dies poden ser més portables amb fisioteràpia.

A més, fisioteràpia també és informar. És una eina terapèutica molt bona. En molts casos, quan la persona que passa per consulta s’emporta un exercici o dos com a teràpia a casa, i en altres casos a més, li afegeixo algún link al que pot visitar i reforçar el tractament.

La informació pot calmar, pot fer el camí més assumible i en molts casos evitar la cronificació.

Tinc un motiu més visceral encara, vull un món millor, per a mi i pels meus. Perquè la meva filla no es prengui com a hereditari allò que no és (sentencies de com ma mare va tenir això jo segur que també per posar un exemple). Li desitjo a ella i a tothom una bona i saludable comprensió del que és natural (com és el dolor).

I tu, afegiries algú a la llista?

 

Moltes gràcies per llegir-me!

 

Irene

 

Leave a reply