Tots a buscar informació a internet! Estem segurs?

 

Potser la següent entrada m’ha quedat un xic seriosa, però com diu Gabriel Liesa, és un tema seriós.

Així que començo amb un exemple personal per entrar en materia.
Aquest any compleixo 10 anys com a autònoma (i ho he d’admetre, en aquell moment no ho vaig fer per gust, més aviat per necessitat i a corre-cuita). Així que un dia vaig anar a fer tota la tramitació. Sense un duro a la butxaca, acabada d’arribar d’Itàlia, em vaig presentar a Hisenda a gestionar tota la paperassa. Quan ho vaig entregar, aquella persona que em va atendre es va molestar amb mi. Havia emplenat malament un camp i no es va estalvia fer-m’ho saber. Suposo que  devia pensar: Com no pots saber això? Em va dir un parell de paraulotots que no vaig entendre i vaig marxar amb el cap baix a casa. La meva sort va ser que en anar a la Seguretat Social, la persona que em va atendre em va veure perduda. Li vaig explicar el que havia passat i, encara que no era feina seva, em va informar, el que jo vaig creure, degudament, i encara ara ho crec.

Possiblement, encara que no és una cosa que no podré comprovar així que és una suposició, avui aquella escena hagués estat diferent. Potser hagués buscat abans a internet informació, informació que aparentment persones, divulgadors d’informació ‘entesos’ en temes X, deixen penjats a la xarxa i el teu pots trobar, segons, primer, el criteri de la teva cercador i després segons el teu criteri per no quedar-te o si amb la primera opció.

I d’això, dels divulgadors d’informació, i més específicament, dels divulgadors cientifico-sanitaris, vull parlar avui.

Sabeu que m’agraden les noves tecnologies, tant que les incloc a la clínica en casos específics. Doncs bé, això que va passar l’altre dia és una de les coses pel que internet, i especialment twitter, de vegades m’emociona:

Daniel O. @psiqetal, metge i va fer la següent pregunta a twitter:

 

El tuit d’octubre va arribar al meu TL abans d’ahir (des d’aquí agrair a @osmachope @fisiose @claraberge per pensar mi).

I a hores d’ara porta un total de 488 respostes. Hi ha respostes amb una recomanació i hi ha tuits que nominen a més de deu persones. Imagineu-vos la de divulgadors que hi ha a internet!

Així que em vaig posar amb contacte amb Daniel, i li vaig preguntar si faria alguna cosa amb les dades  i si em deixaria fer servir el seu tuit per explicar-vos que això existeix, que a internet hi ha un munt de persones que es dediquen a fer servir el 2.0 per això que tant m’agrada, fer arribar informació de qualitat i lluitar perquè aquesta informació de qualitat arribi a tots i de forma fàcil i gratuïta.
Però parlant amb Daniel, i plantejant-nos com de genial que seria fer una base de dades amb tantes persones va saltar a la palestra una cosa molt més important: els criteris d’inclusió. A qui consideraríem divulgador? Qui no? Per què? Com ho decidiriem? I ens vam adonar que és molt més complex del que podríem esperar.

freepik.com

Buscar informació rellevant, de qualitat i fàcil d’entendre per a la població que no és especialista en algun tema és difícil, i difícil fins i tot per a mi. Tinc els meus favorits, els que vaig nomenar en l’anterior entrada, perquè fa molt que els segueixo i veig que els puc anar recomanant sense problema, perquè s’actualitzen, perquè no venen pseudociències i perquè la informació que donen la transmeten amb gust. I entenc, que no a tothom li agrada la mateixa forma de rebre la informació (igual que a un li pot agradar més un locutor de ràdio que un altre, o una columna en el diari …).

Entenc que no us podem prohibir buscar a internet sobre salut, perquè si per mala sort us ha tocat un sanitari de poques paraules, els buits de dubtes dels omplireu en alguns casos amb el senyor internet, perquè és ràpid i el teniu a mà.

Però, només us demano una reflexió, si als propis sanitaris ens costa marcar criteris per escollir que divulgador si qui no, internet potser, el decidiu vosaltres, pot substituir el criteri d’un professional? Si hi ha buits d’omplir, dubtes que saciar, ¿buscar-lo en el món 2.0 serà l’ideal ?. Perquè a vegades, el que diu la wikipedia o tito google, pot deixar-vos un mal gust de boca, unes nits sense dormir erróniamente i / o una etiqueta de per vida que no us toca.

 

Vaig a posar un altre exemple per acabar. El meu marit es dedica al món de les finestres. Abans de conèixe’l per mi totes eren iguals. Segurament si hagués canviat de finestra hagués buscat en el cercador i depèn del meu criteri, preu o confiança per la web, m’hagués quedat amb algun d’ells. Ara sé que hi ha un món dins d’aquest món. Però, si em canvio una finestra i aquesta no tanca bé, es veurà afectada la meva economia, però si el tema no són les finestres i és la salut i el que trobo és una pseudociència, també es veurà afectad la meva butxaca, però el més important es veurà afectada la meva vida.

Una última reflexió pels sanitaris: al meus ulls, tenim l’obligació d’informar degudament a qui ens demana ajuda, crear informació de qualitat i que s’entengui, guiar-lo, fins i tot guiar-lo pel món 2.0. perquè si no ho fem nosaltres, ho faran sols, com fem tots en un tema que no controla. Fins i tot hauríem de saber que es troben quan busquen allò que ens demanen. Perquè a vegades, la primera opció, fa molta por.

 

Moltes gràcies per llegir-me,

 

Irene

Leave a reply