5 coses que potser ja sabíes sobre el dolor però no te n’havies adonat

Això que quan acudim a un professional sanitari per motius de dolor i se’ns tracti com a ignorants del nostre propi dolor ha de passar de moda.
Jo xerro, i qui em coneixen sap que xerro molt, però també pregunto i escolto, i m’agrada molt el que m’expliqueu i em serveix per crear entrades com aquesta.
I puc concloure a dia d’avui que tots sabem més de com funciona el dolor (no científicament però si a grans trets) del que ens pensem. I per això creo aquesta entrada, perquè a vegades ens ho han de dir perquè ens adonem del que ja sabem.

1. El cervell té un paper important.

A vegades, si parlo de gestió del dolor parlo del síndrome del membre fantasma. És curiós, però em trobo que la majoria de les persones a qui li comento ja el coneixen. Desconec perquè. Si perquè s’ha fet una bona tasca de difusió o bé perquè ha sortit en películes i sèries. (A mi em ve al cap un capítol de HOUSE on es picabaralla amb el seu veí ferit de guerra).
El cas és, que les persones amb aquests síntome té dolor al membre que ja no tenen.

Així que no cal tenir mà per sentir-se la mà?

Exacte, perquè el principal modulador del dolor es troba un xic més amunt, al terrat.

Això vols dir que el teixit no té res a dir?

Si que en té. Quan et dones un cop al dit, del dit surt informació cap a punt, es gestiona al sistema nerviós central (Cervell i medul·la) i en acabat hi ha una resposta cap avall que et fa tenir una actitut o una altre. Quan més dies dura el dolor, més implicació té el cervell.

 

2. El dolor no és psicològic.

El dolor no és psicològic, però la seva intensitat pot dependre de coses com la atenció i la memòria, que són procesos psicològics que es porten a terme al cervell. Quan la població parla de psicològic fan referència a trets que van del més organic a allò inventat, i el dolor, com bé sabeu els que ho patiu, sempre és real.

3. La intensitat no depén del grau de lesió.

Això ho sabem molt bé tots. Ostres quin mal que fa un tallet al dit amb una fulla de paper, i això que és superficial i en canvi, tots sabem que un perill en el cos com és un càncer molts cops no fa mal. Entendre el dolor és complexe, i a vegades i ha altres alarmes que pasen desapercebudes en grans lesions com són els reflexes (ja sabeu, el martellet al genoll) o reaccions com la llum davant de les pupíles.

4. Fer anys no fa mal.

Això ho saps bé però és normal que hagim acabat amb aquesta conclusió. Com a sers humans ens agrada atribuir tot a alguna cosa (ja saps, donar sempre la culpa a alguna cosa o algú), i quan no trobem aquest culpable doncs fer anys sempre és una opció.
Però per què els anys no fan mal? Tenir arrugues (l’envelliment de la pell) fa mal? Tots els ossos envelleixen, tots fan mal? El desgast no fa mal, però hi ha accions o inaccions que poden afavorir la aparició de dolor com és el sedentarisme. (Pots llegir-ne més a aquest article sobre la artrosi del company fisioterapeuta Gabriel Liesa).

5. El millor coneixedor de dolor ets TU.

I això també ho sabem. Perquè com ja hem dit, la intensitat de dolor té moltes variables, inclós no descansar bé per la nit podria alterar la intensitat de dolor. Aleshores si el dolor fos 1+1= 2 doncs el podríem comparar amb el del veí. Però com el dolor és 1x opcións infinites i modificables, el teu dolor és teu, amb la seva intensitat i el meu és meu.

Per saber-ne més us recomano llegir a:

Carlos Lopez Cubas  o el seu llibre Cuentos Analgésicos

Arturo Such

Samuel Gil

Arturo Goicoechea

Lafisioterapia.net

I el llibre Explicando el Dolor de Dr. David S. Butler i Prof. G. Lorimer Moseley

 

Com sempre,

gràcies per llegir-me!

Leave a reply