Fa dies que vinc donant voltes al que us vull explicar avui i si és ben cert que el títol se li escau en tenia dos més per triar que també se li adiuen: El cuento de tenir cuento És psicosomàtic és el nou ‘té cuento’. He descartat aquesta última perquè tot i
El fet que us vull comunicar avui m’és tant important (per mi, que mimo tot el que faig) que he decidit dedicar-li una entrada. Cal Moure’S va obrir les portes fa nou mesos i mig. Com bé sabeu, no és només un centre, és un projecte que va més enllà, intentant apropar la millor informació,
Benvolguts/ benvolgudes: Haig de confessar que tan de bó no fos necessari publicar aquesta entrada. Tant de bó me l’ha poguès estalviar. Però no és el cas. No clavaré el dit index a culpables, perquè segurament no només hi ha un. De temps cap aquí, mirant xarxes socials, mirant productes als supermercats, escoltant converses… Tot
Els cafès-tertúlia avancen, i ja en tenim dos a la saca. El primer, sobre fragilitat a càrrec de Gabriel Liesa em va més que convèncer que aquest era el format que jo volia. Podeu llegir la seva ressenya aquí. Aquest cop, volia un altre punt de vista, el d’una assistent. Li vaig proposar a
Comentaris recents